dimarts, 9 de juliol del 2013

Portes obertes al coneixement


Des de fa temps, des de molt abans de l’aplicació del Pla Bolonya, sabem que la Universitat no està bé. Bàsicament, la Universitat sembla que visqui al marge de la societat, com a cosa a part, com a entitat-en-inèrcia. Malgrat que és una qüestió pendent, una situació que s’haurà/haurem de resoldre, ara som davant la realitat d’estudiants que no poden cursar la carrera per manca de diners.

De dificultats per accedir als estudis n’hi ha hagut sempre. Que actualment augmentin de manera tan greu accelera el significat de què es pretén, de quin és el futur que l’Administració Genèrica vol de la Universitat.

L’estudi i l’ensenyament universitaris són un dret individual i alhora una necessitat Social. Ambdues instàncies no es poden separar. Però aquest dret i aquesta necessitat no poden ser mediatitzades ni obstaculitzades, de manera arbitrària, ni pel Mercat ni per l’Administració. 
 
La situació és indignant, però també hem aprés que amb la sola indignació no basta: el cinisme de les administracions ignora indignacions i protestes.
Aquest petit manifest és una crida als treballadors de les universitats per a acceptar, sigui com sigui, els estudiants que no puguin costejar els seus estudis, d’acceptar-los sense discriminació, és a dir, d’incloure’ls en la docència.
Hi ha la creença que només s’estudia per obtenir un títol que col·loqui en el mercat de treball, i doncs, que el nombre d’estudiants ha d’estar regulat d’acord amb les necessitats del mercat. Ara no entrem a discutir aquesta actitud política: pensem que, a més de l’obtenció del títol, hi ha la necessitat i el dret a aprendre, i que és cosa que no es pot negar a ningú per raons econòmiques.

D’acord amb aquesta proposta que, amb decidida voluntat de fer, se separa de l’enfrontament i de la mera indignació, a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB):

  • El professorat accepta als seus cursos aquests estudiants i els qualifica com a qualsevol altre. D’una altra manera, fa cas omís de la ‘situació administrativa’.
  • Les secretaries de cada centre busquen manera d’encabir en la maquinària administrativa els expedients dels estudiants que no han ‘pagat’.
Som conscients de les dificultats, sobretot pràctiques, que poden anar sorgint, però, a la vegada, creiem que es poden anar resolent a mesura que apareguin.


Qui hi dóna suport: 

S'actualitzarà setmanalment, però de moment, podeu visualitzar-ho AQUÍ.

Donar-hi suport: